OPINIÓ: Dues històries noruegues

Opinió RaimonOPINIÓ | Raimon Galiana – Ara fa molts anys passejava per la península escandinava, adés per Noruega, adés per Suècia. Anaven en cotxe una companya i jo, sense pressa i amb una tenda de campanya. Ara paraven en un hotelet, ara en un càmping, ara en un “stugor” (unes casetes de fusta que pareixen de joguina i que lloguen a molts llocs)

Un dia paràrem en un paratge amb un llac que ens va agradar molt. Hi havia tota classe de servicis, aigua, llums, comunes, etc. Era a l’estiu però l’aigua del llac estava fredíssima, sobre tot per un fredolic com jo, però estiguérem ben a gust i passaren la nit.

A l’endemà de matí vingué un jove de molt bona planta, típicament escandinava, i ens va cobrar unes corones per haver utilitzat el lloc. Parlàrem una mica amb ell i ens va explicar que era el regidor de l’Ajuntament  responsable d’aquestes instal·lacions i d’altres funcions esportives i de lleure.

A més a més de cobrar-nos i donar-nos un rebut revisà les instal·lacions i reposà el sabó, el paper del comú i demés.

Ara fa uns dies una parella noruega de Bergen, que han comprat una casa en el meu barri, van parlar amb mi per preguntar-me si podien fer ús de la via pública davant de sa casa i posar un obstacle per tal de donar-li seguretat als seus fills menuts. Una ocupació de via pública personal, unilateral, sense demanar permís.

La meua contesta fou dir-los que actuaren igual que si estigueren a Noruega, que allò que podien fer a Noruega  ho podien fer a Altea i que allò que a Bergen no farien, tampoc no ho podien fer ací.

La resposta fou: Ah, però és que açò no és Bergen

Raimon Galiana

Anuncis