Cristians pel Valencianisme entrevista Enric Nomdedéu, candidat del BLOC per als comicis europeus

Cristians pel Valencianisme, la plataforma virtual que pretén ser un punt de trobada en la xarxa per als nacionalistes valencians cristians, ha entrevistat el regidor del BLOC a Castelló de la Plana, Enric Nomdedéu, després que fóra designat com el candidat que representarà la formació valencianista dins de la candidatura per a les eleccions europees, integrada per CiU, el PNB, UM, CC i el PA, que encapçalarà l’economista Ramon Tremosa. Pel seu interés, tot seguit reproduïm íntegrament l’entrevista.

Enhorabona, Sr. Nomdedéu, per la seua elecció com a candidat del Bloc per a les eleccions europees.

Vosté ja ha anunciat que li interessa parlar de grans infraestructures, l’ordenació del territori, la defensa de la nostra llengua a Europa i l’aposta per una Europa unida sobre la base de la seua diversitat cultural i nacional. ¿Però, quina serà, per tant, la seua principal aportació en estos comicis?

  • Si es refereixen a aportació personal, sense dubte la il·lusió. La il·lusió de saber que s’està defensant un causa noble i justa, la dignificació del propi país. L’encaix del País Valencià a Europa. Un encaix físic, amb infraestructures que ens situen en un lloc de privilegi al bací mediterrani, i un encaix social i cultural. Volem recuperar el lloc preeminent que va tenir aquell Regne de València, entre els pobles lliures d’Europa.

Anirà en una coalició que encapçala el professor Ramon Tremosa (Convergència Democràtica) i on segurament també hi estarà la fins ara presidenta del Parlament Basc, Izaskun Bilbao (PNB). ¿Es sent còmode en eixa coalició?

  • Molt còmode. Tremosa té un discurs assenyat, fonamentat i contundent, en defensa precisament d’eixes infraestructures de les que parlàvem. És un polític racional, ell diu que la transferència de l’aeroport del Prat és un 5% de la independència. Això s’enten molt bé, i és pràctic, no són soflames i proclames. Izaskun Bilbao és una dona que ha estat capaç de governar sense sobresalts el Parlament Basc, un parlament on les tensions són quotidianes. Serà una excel·lent parlamentaria a Europa. Convergència i el PNB són els principals exponents del nacionalisme als seus països, com ho és el BLOC al nostre. Ens entenem, perquè defensem la qualitat de vida dels nostres respectius conciutadans, i la llibertat dels nostres països.

Vosté liderarà al País Valencià una opció a Europa des del nacionalisme perifèric, ¿com ho veu des de la perifèria de la perifèria?

  • La meua perifèria és Madrid. Però ja entenc el que diuen. Les europees són les úniques eleccions més enllà de les municipals, on la circumscripció no és la província. La llista del BLOC a les Europees, és la llista del País Valencià. Hem triat un candidat de Castelló, i això hauria de ser un plus. Com ho seria si fos d’Alcoi o d’Oriola. Vull dir que visualitza bé una idea dels nacionalistes, tots som país. Ser de Castelló és la meua manera de ser valencià. Si seguim el viatge del Rei En Jaume, podríem dir que a Castelló érem valencians abans que caigués València, però el cert és que abans que es conquerís la ciutat de València, no teníem Regne, no hi havia país. El nostre país no s’entén sense una capital forta, però no existeix sense les comarques. Europa és igual. Segurament no s’entén sense Bonn, Brussel·les, París…però Europa no seria Europa sense Gal·les, Flandes, el País Valencià, Lituània, Polònia, Xipre o Romania. Europa és un centre, un nucli dur, sí, però és sobretot les “comarques”, la pluralitat.

Europa i el món viuen moments convulsos degut a una greu crisi econòmica. ¿Hi ha receptes per sortir-se’n?

  • Si algú apareix ara amb una recepta, és un farsant. Però els valencians som un poble que recorria Europa venent els seus productes, abans que sabérem que “tot allò” era Europa. Som un poble que hem reinventat la nostra economia, a mida que s’han produït canvis que ho recomanaven. Hem estat, i som un poble laboriós. El País Valencià és un país que s’alça d’hora tots els matins per anar a treballar. Un país on encara es possible tancar tractes de molts diners amb una encaixada de mans. Som un poble honest i treballador. Un poble que es vesteix pels peus. Necessitem uns dirigents honestos i treballadors. Que es vestisquen pels peus, i no per la cara.

Eixirem d’esta, i caldria esperar, que n’haurem aprés alguna lliçó. El monocultiu de la rajola ens ha deixat en pitjors condicions que altres països per encetar la recuperació. Necessitem una economia diversificada i productiva. No podem repetir errors, o perdrem definitivament el tren de la modernització i la sostenibilitat econòmica i social.

¿Per què són importants les eleccions europees i com es pot trencar una dinàmica abstencionista i de baixos resultats?

  • Són importantíssimes. De fa temps ja, però sobre tots des del Tractat de Lisboa, cada dia són més les coses importants que ens afecten, que es decideixen en els fòrums europeus. La nostra agricultura depén molt més de Brussel·les que de Madrid i València. Les infraestructures, els Ports, els Aeroports, o el corredor mediterrani que ha de connectar-nos amb el melic de l’Europa continental, són decisions polítiques. Aquell vell aforisme de que la política que no fem nosaltres la faran contra nosaltres, té ara una vigència com mai abans l’havia tinguda. Fins ara havíem de competir amb els espanyols, que no volien que ens desenvoluparem com a poble. Ara, la competència són un munt de països, alguns dels quals amb economies emergents, que poden ser molt competitius. Hem d’estar a tots els llocs on es decidisquen coses que afecten el nostre present i el nostre futur. I ara com ara, la Unió Europea pren moltes decisions que ens afecten.

En general la política que es fa no interessa als ciutadans. Es fa metapolítica, politics parlant dels polítics. Jo no sóc així. Jo crec que l’objectiu de la política és fer que els nostres conciutadans siguen cada dia un poc més feliços. I això es fa millorant la seua qualitat de vida. M’agrada parlar i explicar-me. S’ha de fer pedagogia d’una nova política, honesta i útil, la que fa el BLOC. I jo vull fer eixa pedagogia.

¿Una persona crítica però, a la vegada, exigent com és vosté quina opinió té sobre el moment actual que viu el valencianisme polític?

  • Vaig participar en el 90 aniversari de la Declaració Valencianista, i llavors vaig dir que teníem encara 10 anys, i ens quedaven només 10 anys per arribar al centenari i tindre alguna cosa que celebrar, no només que recordar.

10 anys per bastir un moviment valencianista plural. I plural vol dir que ha de ser cultural, social, festiu, associatiu, sindical i també polític. I plural vol dir que hem de continuar construint ponts entre les diferents formes d’entendre el valencianisme. Vaig dir també, i ho mantinc, que estic més prop d’aquell qui escriu València amb l’accent tancat que de qui escriu Espanya amb ny. Crec que el meu partit, el BLOC, s’ha guanyat a les urnes i al carrer un lloc preeminent en el moviment de construcció nacional valenciana. Nosaltres no som el moviment, però en formem part. Ara mateix sense nosaltres el moviment s’ensorra. Però cal seguir sumant.

Quan es sàpiguen els resultats de les eleccions europees faltaran menys de dos anys per les autonòmiques de 2011. ¿Quin deuria ser el full de ruta a seguir pel nacionalisme valencià?

  • Ha quedat en part contestat amb la resposta anterior. El BLOC ha de jugar un paper de lideratge en la construcció d’allò que hem anomenat Espai Valencià de Progrés. Com s’estructurarà i amb quins actors és encara una incògnita. Personalment m’agrada pensar que serem capaços d’atraure, a diferents velocitats i amb distints graus de compromís i integració, tant l’ecosocialisme que es reclama valencianisme, com els altres valencianismes. El Moviment Nacional Valencià necessita un catalitzador polític, i eixe és i serà el BLOC, però el BLOC ha de créixer sumant visions imprescindibles i enriquidores. És o això, o Espanya.

A CRISTIANS PEL VALENCIANISME ens agradaria també conèixer quina idea té de l’encaix de les religions i, en concret, de l’Església catòlica en un estat laic i en una societat plural que encara el segle XXI.

  • De més jove sempe volia creure en Déu, i mai no ho vaig aconseguir. Sóc una persona amb una espiritualitat molt desenvolupada, però mai no he aconseguit creure en Déu. A l’escola m’explicaren que la fe és un do diví, doncs bé, a mi no m’ha estat concedit. Així que ja fa molts anys vaig arribar a la conclusió que era Déu qui no creia en mi, que no em necessitava. Dic això per significar, que malgrat ser un agnòstic convençut, tinc un enorme respecte per la vida espiritual i religiosa de la gent. Tinc moltes discrepàncies amb el discurs oficials de l’Església, i molta proximitat amb els sentiments de molts membres d’eixa església. No mataràs, no robaràs, honoraràs al pare i la mare… trobe que forma part d’un codi de bona conducta, a seguir per creients i no creients. Crec que la religió no ha de formar part del currículum escolar, però crec que tampoc ha de fer-se desaparèixer de la vida pública. La fe i la religiositat dels uns ha de poder conviure amb la laïcitat social. Això no hauria de ser una contradicció. Personalment no m’ho sembla. De fet, sóc allò que se’n diu un agnòstic no practicant. Vaig a algunes processons i a algunes misses, i ho faig des del respecte. Al nostre país i ha una forta tradició cristiana que s’imbrica amb les tradicions. Quan una barri o un poble està de festa, sempre hi ha una missa o una processó. Si m’hi conviden hi vaig.

Vosté és un usuari convençut de les noves tecnologies i la web 2.0. Manté un blog amb el que dialoga constantment amb els usuaris, un compte al Facebook amb vora 500 amics, deixa notes al Twitter…

  • La política com jo l’entenc és comunicació. No discursos. Jo necessite el contacte amb els meus conciutadans, per saber que els hi preocupa, com viuen, com es troben, que podem millorar al seu carrer, a l’escola, en l’ambulatori. Vull saber com està la gent a la que jo tinc l’honor de representar. Les tecnologies de la comunicació són un instrument fantàstic en eixe sentit. Jo no critique que altres ho puguen fer, però no li trobe gaire sentit a mantenir un bloc on escrius, i no contestes. La comunicació és bidireccional. Jo aprenc molt de la gent que m’escriu, aprenc sobre ells, sobre la meua ciutat i sobre el meu país. I aprenc també sobre mi. Les xarxes socials com Twitter o Facbook et donen una immediatesa impossible d’aconseguir per altres mitjans. Una frase curta, una idea, un estat d’ànim penjada a la xarxa, arriba a milers de persones en un segon. Això és fascinant.

Finalment, quan comence la campanya electoral tindrà que donar-se a conèixer a la societat valenciana. Faça’ns una breu descripció de vosté mateix pensant que qui la vaja a llegir no el coneix de res.

  • De menut no em concentrava i era inquiet, ara segurament em dirien que sóc hiperactiu. La curiositat em guanya. Vull saber moltes coses, i per això ara mateix m’he posat a estudiar un altra carrera. He viscut temporades a Alemanya i tres anys a París. He treballat de moltes coses, però la meua formació és en dret laboral i economia d’empresa. Sóc una persona que s’emociona amb molta facilitat, plore i ric. Sense complexos. I encara que semble contradictori, sóc molt racional. Estic casat, i esperem la nostra primera filla per una setmana després de les eleccions europees. Això també em fa plorar i riure. Sóc un enamorat del meu país. Però l’estime des de la raó, no des de la passió. La passió és malaltissa, és mòrbida.

Moltes gràcies per atendre a CRISTIANS PEL VALENCIANISME i molta sort.

Anuncis