El gallec perd un 20% de parlants en 10 anys

En 1992 la institució encarregada de normativitzar aquesta llengua va fer públiques les dades del mapa sociolingüístic d’aquest territori. Ara s’han donat a conéixer els resultats de la investigació que es va efectuar en 2004 i que demostrarien la davallada en l’ús d’aquesta llengua.

Aíxí, en 1992 el 13% dels gallecs deien que parlaven sempre en castellà, xifra que ha augmentat fins al 25,8% segons l’estudi de 2004. A més a més, també s’ha reduït el nombre de persones que s’expressen en gallec: en 1992 el 61% dels enquestats afirmaven que habitualment parlaven en castellà i aquesta xifra ara s’ha reduït al 39%.

Carlos Callón, des de la Mesa per la Normalització Lingüística, ha dit que les dades demostren la situació en què es troba el gallec, per això ha demanat al nou govern de la Xunta i a la resta d’administracions, locas com estatals, que prenguen mesures urgents. Callón ha criticat que la RAG haja fet públiques aquestes dades ara, després de les eleccions, ja que considera que desmunten els arguments dels populars sobre la imposició del gallec.

El nombre de persones que parlen només en gallec ha passat del 30,5% al 16%. El 57% dels habitants del Ferrol només s’expressa en castellà, xifra que és del 45,5% a Vigo, la ciutat més poblada. A Santiago i a Lugo el 40% dels ciutadans diuen que s’expressen habitualment o sempre en gallec, però encara així el castellà s’imposa en l’ús oral.

Les dades són més preocupants si es refereixena als jóvens, ja que en 1992 el 46,5% afirmen que s’empressaven més en gallec o només en aquesta llengua, xifra que ara se situa en el 29.4%. En les set ciutats de més de 50.000 habitants les persones que s’expressen en gallec no arriben al 25% i el 32% dels habitants de les zones urbanes és monolingüe en castellà.